Xivarri agut, que estripa l'aire:
-Són cants d'ocells.
Arpada melodia somou el boscatge,
blancor i grisalla; és un colom.
Llisquen plomatges,de bells estols:
Jo, miro amunt.
Pinsans,passerelles, caderneres, verdums,
que esmalten l'aire: em foraden els sentits.
Rossinyols, senyors de l'obaga;
sou llibertat.
Òlibes i mussols, reis de la nit,
com cristalls opacs fendint la foscor,
llauren la nit fins a l'albada.
Àligues i esparvers, d'avarícia gasius,
i cruels; moriu la vida.
Garses, corbs, imatges de negror,
com vol d'una merla, que fuig...!
Les fugisseres orenetes,
el picoteig dels pardals...
El fat d'altres aus, són follia, que bullen el cel
germans dels ocells de pas:
De la contrada, sou senyors, de nit i dia.
Joan Rifà Banet
(Berta Rifà)
Bon poema Berta!
ResponEliminaTenim una bona col·lecció d'ocells, eh? Llegint-lo semblava que estigués al mig del bosc gaudint dels cants de tots aquests ocells!
A mi m'agrada perque es un poema que es bonic i te paraules que no fem servir gaire i aixi aprenem el significat.
ResponEliminaJo trobo que es bonic però una mica enrrabassat.
ResponElimina(Anna)
a mi m'ha agradat molt i també m'agraden aquestes paraules que no savem aixi ara ia les entendrèm
ResponEliminaA mi m'ha agradat perquè le trobat maco i hi han paraules noves.
ResponEliminaa mi m'ha agradat perque es com si estiguesis el mig del bosc
ResponEliminaa mi no m'agrada gaire perquè parla em unes paraules molt molt liades
ResponEliminaIan Carrasco