Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
(Íngrid)
m'agrada perquè a mi m'agarda el nadal i parla de que menjem o que fem etc.. i tambe ho fem.
ResponEliminaa mi m'agrada perquè parla de l'ho quefem tots per nadal
ResponEliminaIan Carrasco
M'encanta aquest poema, perque parla del nadal i a mi en nadal es una de les festes que m'agrada més durant tot l'any!
ResponEliminaa mi m'ha agradat molt perque parla del nadal
ResponEliminaA mi m'agradat aquest poema perque parla del nadal pero encara queda molt perque un altre cop sigui nadal. Molt bon poema Íngrid.
ResponEliminaA mi m'encante el Nadal és una de les meves festes preferides aixi que aquest poema també m' agrada perquè en parla
ResponElimina