L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l?Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".
Miquel Martí i Pol
(Laia)
A mi m'ha agradat aquest poema perque la filla va començar a traballar a la mateixa edat de la seva mare, i això fa que sigui divertit.
ResponEliminaÉs un dels poemes de Miquel Martí Pol que m'agrada més.
ResponEliminaA mi m'ha agradat perquè he trobat que t'explica l'història.
ResponElimina(Anna)
A mi m'agrada molt peruq e t'explica una historia.
ResponEliminaA mi aquest no m' ha agradat gaire però em fa recordar el dia que ens el va llegir l' Imma a la classe.
ResponEliminaa mi m'agradat perque t'explica una història interessant tal i com diuen l'Anna i la Berta Rifà
ResponEliminaa mi m'agrada perquè la història es molt xula
ResponEliminaIan Carrasco