Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.”
Joan Maragall
(Berta Rifà)
Un poema ben bonic d'un gran autor. Bona elecció Berta!
ResponEliminaM'ha agradat bastant, perquè es normalet i no hi han gaires paraules rebuscades.
ResponElimina(Anna)
És bonic i parla d'un tema que m'agrada això ha fet que m'agrdi.
ResponEliminaa mi m'ha agradat perque entenc les paraules
ResponEliminaA mi m'agradat perque totes les paraules les entenc i que es molt maco. Molt maco el poema Berta.
ResponElimina