La nena du el cistell al braç
i el Llop me li barra el pas.
-Caputxeta Vermella:
què hi dus a la cistella?
-Cosa fina,
el berenar a la padrina
-Dóna-me'n una mica,
noia bonica.
La Caputxeta li dóna
un tall de coca rodona.
I el Llop la deixa passar,
dient: ''Gràcies, fins demà''.
Josep Vallverdú
(Raziel)
A mi m'ha agradat perquè rima!
ResponElimina(Anna)
Aquest poema m'ha agradat moltisim perque es molt bonic i rima
ResponEliminaa mi m'ha agradat perquè com ha dit l'anna rima i també perquè otilitza paraules que les entanem.
ResponEliminaA mi m'ha agradat perquè tal com diuen totes rima i es bonic i tambe es divertit que parli de la Caputxeta Vermella.
ResponEliminajo he triat aquest poema perque em sembla divertit i entenador com diuen.
ResponElimina