diumenge, 22 d’abril del 2012

DRAC

Sense dents i sense foc
el drac espanta ben poc
L'escata l'engavanya
i la vista l'enganya;
s'ha fet vell, malastruc,
mig coix i xaruc.

No passa dia que no recordi
el cavaller Jordi

Josep Vallverdú 


(Raziel)

5 comentaris:

  1. M' agrada perquè parla d' un drac diferent no com lo que escoltem sempre: un drac fort valen i que escup foc sinós un drac vell coix...

    ResponElimina
  2. A mi m'agradat aquest poema perque tratar de Sant Jordi , pero l'ho que no entenc d'aquest poema es que com totes les llegendes de Sant Jordi el drac mor ¿no? i si es així perque en aquest poema diu que el drac encara viu i que es vell.

    ResponElimina
  3. A mi m'ha agradat perquè crec que es bastant bonic.
    (Anna)

    ResponElimina
  4. M'ha encantat aquest poema perquè a mi m'agrada molt que rimin, i tambe que es divertit perque no es el tipic drac normal de sant jordi ni de cap historia es un drac puruc, sense poders, sense res, i que es com si et diguessin que es patos que es torpe.

    ResponElimina
  5. m'agrada perquè rima i es dibertit

    ResponElimina