Passen tres noies, totes de blanc,
sota una pluja de sol batent,
mans enllaçades, galtes rosades
i cabelleres volant al vent.
Inconegudes ja de llurs mares,
van deleroses qui sap a on;
sembla que estrenin el goig de l'herba
i que refacin el cor del món.
Oh nova glòria, ben tots memòria!
Ulls que llampeguen i boca ardent,
mans enllaçades, galtes rosades
i cabelleres volant al vent!
Josep Carner
(Joana)
a mi m'ha agradat perquè és un poema que és fàcil de llegir amb paraules que entenem i rima que els que rimen són els que m'agraden a mi
ResponEliminaa mi m' ha agradat aquest poema perquè hi han paraules que fem servir sovint toti que també n'hi han que no fem servir mai.
ResponEliminaM' ha agradat que estigui basat en tres noies perquè ningu si sol inspirar en això.
A mi m'ha agradat perquè es fàcil d'entendre.
ResponElimina(Anna)
Joana tens tota la raò. A mi m'agrada per lu mateix.
ResponEliminaMolt bé Joana! Bon poema!
ResponEliminaSegurament els poemes que rimen us són més fàcils de llegir, oi? Però penseu que no és obligatori que rimin, Joana i Berta!
Núria i Anna, teniu raó, no hi ha massa paraules complicades i és fàcil d'entendre.
m'agrada perquè és entenedor i magrada el tema que parla
ResponElimina