Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar sobtadament, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Miquel Martí i Pol
(Anna)
Aquest poema a mi no m'ha agradat perque no m'agrada la forma que esta escrit, no m'agrada les paraules que fa servir..I tambè el trobo molt aburrit, es com si tota la estona et va dient el mateix pero en diferentes paraules. I el final del poema el trobo una mica sec, deixa el poema com si estes a mitjes.
ResponEliminaJo vaig triar aquest poema perquè em fa pensar amb la gent que ja no hi és.
ResponEliminaAquest poema m'ha agradat perquè fa recordar la gent que estimes però no m'h agradat perquè el trobu una mica soso i les paraules no rimen
ResponEliminaa mi no m'ha agradat aquest poema perque sembla que et digui que estas morta ...
ResponEliminabueno no es que m'agi agrat molt penso que aquest poema es trist perque et parla de una persona que ja no hi es, i com tambe que les paraules no rimen.
ResponEliminaA mi no m'ha agradat gaire aquest poema per que les paraules no rimen i sembla com si la persona que la escrita se li agues mort algun familìar o algun amic.
ResponElimina