dimarts, 8 de maig del 2012

SOL, SOLET

Quan jo era patit
vivia arraulit
en un carrer negre.

El mur hi era humit,
prô el sol hi era alegre.

Per allà a Sant Josep
el bon sol solet
lliscava i lluïa
pel carreró estret. 

(Humaima)
Publicat per a

5 comentaris:

  1. humaima8 de maig del 2012, a les 22:39

    he triat aquet poema per qué trobu que rima i crec que es divertit ,sensill i sobretot entendado.
    humaima

    ResponElimina
  2. Berta Rifà14 de maig del 2012, a les 17:29

    M'agrada molt aquest poema perquè parla de quant era petit.

    ResponElimina
  3. Anna Roma16 de maig del 2012, a les 14:33

    A mi m'ha agradat aquest poema perquè es sencill

    ResponElimina
  4. ÍNGRID PLANÀS28 de maig del 2012, a les 17:44

    A MI MAGRADA PERQUE ES ENTENADOR.

    ResponElimina
  5. Ian Carrasco30 de maig del 2012, a les 20:24

    m'agrada perquè parla de quan erem petits

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)