dimarts, 22 de maig del 2012

EL MEU POBLE I JO

A la memòria de Pompeu Fabra, 
Mestre de tots.

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Salvador Espriu


(Íngrid Planàs)

4 comentaris:

  1. no es que m'agradi molt pero esta be perque hi han paraules entanadores i la que no es que a cada estrofa va repetin EL MEU POBLE I JO.

    ResponElimina
  2. A mi tampoc es el què m'hagi agradat molt perquè el trobo una mica soso però com ha dit l'Ingrid hi han paraules que s'entenen bastant be, i per això m'agrada!
    (Anna Roma)

    ResponElimina
  3. no m'agrada perke es molt avorrit i cada cop va dien el meu poble i jo

    ResponElimina
  4. No m'agrada aquest poema perquè no para de repetir "El meu poble i jo " i també que el trobo llarg.

    ResponElimina