A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Salvador Espriu
(Íngrid Planàs)
no es que m'agradi molt pero esta be perque hi han paraules entanadores i la que no es que a cada estrofa va repetin EL MEU POBLE I JO.
ResponEliminaA mi tampoc es el què m'hagi agradat molt perquè el trobo una mica soso però com ha dit l'Ingrid hi han paraules que s'entenen bastant be, i per això m'agrada!
ResponElimina(Anna Roma)
no m'agrada perke es molt avorrit i cada cop va dien el meu poble i jo
ResponEliminaNo m'agrada aquest poema perquè no para de repetir "El meu poble i jo " i també que el trobo llarg.
ResponElimina