Una puça que saltava
una cosa de no dir,
quan als matins es llevava,
i després de fer un pipí,
a la feina se n'anava,
que era a una hora de camí.
Però tot i que saltava
no hi anava mai a peu,
que cada matí agafava
el gos de les vuit i deu.
ENRIC LARREULA
(Irene)
he triat aquest poema perque trobu que es molt divertit i a més a més m'agrada molt
ResponEliminaA MI M'AGRADA AQUET POEMA PER QUÉ ES MOLT DIVERTIT I ENTANDADO I ASOBRA ES CURT
ResponElimina