dilluns, 4 de juny del 2012

L'ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?

Qui sia, tant si val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.”

Joan Maragall


(Irene Torres)

3 comentaris:

  1. A mi m'ha agradat bastant, perquè es normalet i no hi han gaires paraules rebuscades però d'altre banda no m'ha agradat gaire perquè està repetit ja que l'havia penjat la Berta Rifà

    ResponElimina
  2. A mi m'ha agradat aquest poema però esta repetit per l' Abril la Berta R. el va penjar.

    ResponElimina
  3. M'agrada aquest poema perquè és entenador però aquest poema esta repetit com diuen el va penjar la Berta R.

    ResponElimina