dimecres, 13 de juny del 2012

ENVIANT FLORS

Veig flors,i enso en tu.Faré portar-les
a tu pel dolç camí de cada dia;
que omplin d'aromes davant meu la via,
després a vora teu vindré a olorar-les.

Girat ens serà tenir-les davant nostre,
a l'hora de parlar de l'amor meu:
vers el gerro florit baixaré el rostre,
tot alçant els meus ulls al somrís teu.

Tu triaràs una poncellana encesa,
al damunt del teu pit la clavaràs,
i,amb moviment de cignia bellesa,
arquejant el teu coll l'oloraràs.

Al sentir l'alè tebi amb què la mulles,
al frec constant del teu bell rostre ardent,
la ros adreçarà totes ses fulles
i es badarà desesperadament.

I encara em mig riuràs;mes quan me veges
de tu a la flor,mentres jugueu aixís,
moure l'esguard,guspirejant d'enveges,
fugirà en sec ton confiat somrís.

Joan Maragall

(Karima)

2 comentaris:

  1. A mi m'ha agradat aquest poema perquè l'he trobat finet senzill i no gaire enrrabuscat

    ResponElimina
  2. M'agradat perquè no es llarg , les paraules s'entenen i també que es tracta de l'amor que té una persona cap a una altre.

    ResponElimina