dilluns, 4 de juny del 2012

EL VENT

El vent passava,
despistat,
volant sobre el penya-segat,
quan de repente es va estremir.
Va sentir que alguna cosa li tocava,
es va aturar,
es va tornar,
et va veure asseguda,
va somriure,
va retrocedir una mica,
et va acariciar,
et embolicar,
et va abraçar,
i es va sentir immensament feliç ...
Al cap d'una estona
el vent va seguir el seu camí
amb el cor bategant de pressa
i l'ànima plena d'il·lusió ...
Aquest va ser el dia
en què el vent
va tocar el seu somni ...
aquest va ser el dia
en què el vent
va trobar l'amor ...



(Ian Carrasco)

2 comentaris:

  1. He poblicat aquest poema perquè a tots els pobles tenen vent

    ResponElimina
  2. M'agrada aquest poema perquè les paraules rimen encara que sigui llarg, és molt fàcil d'entendrel.

    ResponElimina