dilluns, 4 de juny del 2012

EL LLORO

Un lloro que repetia
tot el que sentia a dir
diu que va sentir
un cocodril que patia.

I a partir d' aquell dia
el lloro plora i somica
i llagrimeja una mica
a quarts de set del matí.


"Ai que em moro! Ai com ploro!",
diuen que diu aquell lloro,
i no pots treure'l d'aquí.

(Núria Llopart)

3 comentaris:

  1. A mi m'ha agradat aquest poema perquè el trobo bastant divertit i perquè diu que t'explica la vida de repetició del lloro que parla.
    (ANNA ROMA)

    ResponElimina
  2. He triat aquest poema perquè le trobat molt divertit.

    ResponElimina
  3. A mi m'agrada aquest poema perque és molt divertit, entenador, senzill i curt.

    ResponElimina