tot el que sentia a dir
diu que va sentir
un cocodril que patia.
I a partir d' aquell dia
el lloro plora i somica
i llagrimeja una mica
a quarts de set del matí.
"Ai que em moro! Ai com ploro!",
diuen que diu aquell lloro,
i no pots treure'l d'aquí.
(Núria Llopart)
A mi m'ha agradat aquest poema perquè el trobo bastant divertit i perquè diu que t'explica la vida de repetició del lloro que parla.
ResponElimina(ANNA ROMA)
He triat aquest poema perquè le trobat molt divertit.
ResponEliminaA mi m'agrada aquest poema perque és molt divertit, entenador, senzill i curt.
ResponElimina